La manera més senzilla de preparar uns calamars deliciosos:
Calamars torrats i trocejats
Tomàtiga de ramellet torrada i picada
Trempat amb un bon oli i sal
Postre sopresa: Hem menjat kakis el mes de desembre!
Els kakis congelats, pelats i escalfats al micro-ones. Queden tebs i melosos per fora i fresquets, amb un puntet de gel, al cor.
Ha fet un dia de sol esplèndid davant la Badia i hem provat d'arreglar un poquet el món:
- Prescindir d'un bon grapat de càrrecs públics
- Confiar una mica més amb l'experiència
- Ajustar el sou dels càrrecs públics a la seva responsabilitat i exigir-los capacitat
- Valorar la vocació de servei públic
- Valorar el lideratge positiu, aquell que fa avançar, aquell que sap aprofitar el millor de cada persona
Ens ha inspirat Ernst Shackleton.
El coctel, com podeu suposar, ha estat el resultat de la coïncidència a taula de vàries funcionàries i apassionades de la lectura de l'aventura antàrtica. Shackleton fascina i encoratja davant proves difícils.
Hi ha distintes publicacions:
"Atrapats al gel" (Caroline Alexander. Catàleg de l'exposició de Fundació la Caixa. 2007-2008). Una edició posterior de la mateixa autora que inclou un documental en dvd publicada per Geo-Planeta
"Shackleton, la odisea de la Antártida" (ed en espanyol Ed Planeta 2007), un recull de les impressionants fotografies de Frank Hurley
La coïncidència ha estat un plaer
Els calamars i la trobada, també: mèrit d'un gran pescador- cuiner, inquiet i acollidor... Quan ens enganxàrem amb Shackleton, dues persones i per separat, coïncidirem a pensar en ell.
2 comentaris:
Clar, els kakis de gel eren un homenatge a l'Antàrtida...!
Les tomàtigues torrades,també donen un sabor especial si es mesclen amb all-i-oli, per acompanyar caragols o els mateixos calamars torrats. D'all-i-olis n'he menjat amb tomàtiga torrada, amb patata bollida esclafada (poqueta, li canvia la testura i li suavitza el gust)), més o menys carregadets d'all, de llet sense ous, i ben segur que se'n fan de mil altres maneres. Hi ha cases on els caragols es serveixen amb al manco 4 castes d'all-i-oli diferentes, i fins i tot amb dues preparacions diferentes ( sols cuits amb herbes i la costella de porc, xulla i demés, o ligats amb una salseta espessa, tot més o menys coent o amb opcions).
A Síria,al restaurant de la cambra de comerç de Tartous amb en Jaume Paeres i altra gent, ara fa uns anys, ens tregueren un peix preciós sense all-i-oli. A la taula hi havia deu plats més i moltes salses; fins i tot l'oli era d'oliva ( d'unes olives talment les mallorquines que es fan per aquí), però no volíem renunciar al plaer d'aquell ungüent que hi tenim associat. Després d'estudiar les opcions possibles i contrastar-les amb el cambrer, que les consultava amb el comandament de la cuina,ens decantàrem per demanar un d'aquells iogurts espessos que fan, carregat d'all. La cosa funcionà perfectament i el peix entrà amarat del sucedani digne i quasi vernacle del l'all-i-iogurt.
Tot són maneres de redolar escales...
Publica un comentari a l'entrada